‘Diferents però iguals’ és un projecte impulsat des de l’Àrea d’Igualtat de la FAGEM que vol fomentar les bones pràctiques per tal que l’empresariat pugui d’adoptar una cultura diversa i pro igualtat i no discriminar per qüestions de sexe, raça, orientació sexual o qualsevol altre condició. Assolir entorns de treball productius, segurs i respectuosos per a totes les persones i combatre qualsevol tipus de discriminació ha estat i és una prioritat per a la FAGEM i en aquesta línia neix aquest projecte que vol mostrar a les empreses que comptar amb equips humans diversos i plurals pot esdevenir un element competitiu de primera magnitud, especialment si ve afavorit per un marc d’igualtat d’oportunitats.

Xevi Noya treballa de llibreter, està format en el món de la filologia catalana i és vicepresident de l’Associació Mataró LGTBI+, entitat vol donar visibilitat al col·lectiu LGTBI de la ciutat, lluita contra la lgtbifòbia i promou la igualtat.

T’has trobat mai cap problema en el món laboral per la teva orientació sexual?

En el meu cas, no me n’he trobat, però bona part del col·lectiu lgtbiq torna a l’armari al seu lloc de treball per evitar acudits, comentaris negatius, etc. Jo mateix, quan treballava als magatzems de la llibreria La Central vaig optar per no mostrar-me com a gai per evitar situacions incòmodes. Passem moltes hores a la feina i haver d’estar amagant les nostres identitats sexuals i/o de gènere pot ser molt cansat i frustrant. Els divendres i els dilluns, la gent comenta què farà o què ha fet durant el cap de setmana i, si no treballem en un ambient ‘segur’, hi ha qui prefereix callar, dissimular i així no s’exposa a comentaris, bromes,

Què és el que canviaries en els processos de selecció de les empreses?

M’agradaria que aquests processos fossin espais amables i segurs per a la gent del col·lectiu lgtbiq. En el meu cas, quan he anat a entrevistes de feina, he procurat donar una imatge ben heteronormativa. Crec que les estadístiques diuen que un 80% del col·lectiu lgtbiq a les entrevistes de feina amaga l’orientació sexual i/o expressió de gènere perquè desconeixem si el procés d’una determinada empresa és un espai segur. I per a les persones trans la cosa és molt pitjor, la gran majoria són directament rebutjades quan les veuen a les entrevistes de feina.

Si ho poguessis fer, com gestionaries la gestió de la diversitat en les empreses?

Crec que és bàsic que les empreses siguin espais que percebem com a segurs; espais on ens puguem expressar lliurement sense témer aquella mirada, aquell comentari. Cal crear ambients de treball lliures de masclisme i d’homofòbia. Cal trencar idees i esquemes preconcebuts i que la diversitat es noti en el dia a dia. Tothom s’ha de sentir segur de ser i d’expressar-se com vulgui. Per tant, calen plans de formació en la diversitat. Plans que funcionin: no dels d’omplir l’expedient. Si entre tots i totes creem espais segurs, totes i tots estarem més a gust a la feina i podrem treballar més i millor.

Creus que manca més pedagogia i valors relacionats amb la diversitat  a la nostra societat?

Tot allò que se surt de la norma pot descol·locar la gent. Jo, com a gai, com a dissident de l’heterosexualitat, formo part d’un col·lectiu que qüestiona la norma i hi ha gent a qui això no li agrada. I per combatre certes idees, la pedagogia és bàsica per aconseguir una societat més tolerant, més oberta i lliure. Cal que tothom entengui que si el col·lectiu lgtbiq aconsegueix (més) drets, això no limita els drets dels heterosexuals en la nostra societat.

Què li demanaries als teus companys/es de feina per tal de millorar la inclusió i la gestió de la diversitat?

Que no tinguin por de qüestionar-se els valors, les idees que interioritzem com a veritats des que naixem. Que abans de dir o fer una broma, s’ho rumiïn, perquè allò que a tu et fa gràcia, a mi em pot molestar, em pot recordar situacions incòmodes on se m’ha atacat per ser del col·lectiu lgtbiq. Si ens acostem a l’altre amb empatia, ens entendrem millor des de les nostre diferències i aquestes ens enriquiran i aproparan als altres