'Diferents però iguals' és un projecte impulsat des de l’Àrea d’Igualtat de la FAGEM que vol fomentar les bones pràctiques per tal que l’empresariat pugui d’adoptar una cultura diversa i pro igualtat i no discriminar per qüestions de sexe, raça, orientació sexual o qualsevol altre condició. Assolir entorns de treball productius, segurs i respectuosos per a totes les persones i combatre qualsevol tipus de discriminació ha estat i és una prioritat per a la FAGEM i en aquesta línia neix aquest projecte que vol mostrar a les empreses que comptar amb equips humans diversos i plurals pot esdevenir un element competitiu de primera magnitud, especialment si ve afavorit per un marc d’igualtat d’oportunitats.

Què és el que canviaries en els processos de selecció de les empreses?
Crec que els processos de selecció a les empreses haurien de ser molt més neutres. Realment, per treballar a qualsevol lloc, el que hauria de ser important és la experiència, els coneixements i els mèrits que una persona pugui tenir al respecte, no si ets un home, una dona, una persona trans o el que sigui. Qui és més apte i més idoni pel lloc de treball és qui l’hauria d’aconseguir i, a dia d’avui, tristament, no sempre és així.

Si ho poguessis fer, com gestionaries la gestió de la diversitat en les empreses?
No és una pregunta fàcil de respondre. Per desgràcia, ningú té un mètode o un pla d’acció concret per abordar el tema però, el que està clar és que hi ha moltíssima feina a fer i molta pedagogia que impartir al respecte. Realment jo crec que la pedagogia i tota la feina ha de començar a les escoles, quan som petits però les empreses, sobretot les que tenen gent del col·lectiu a les seves plantilles, haurien de ser molt més sensibles amb el tema. A mi, per exemple, m’agradaria que el meu cap i les meves companyes, també fessin pedagogia sobre el tema. No es tracta només de respectar, es tracta també de lluitar amb aquells que es passen gran part del seu temps amb tu i, per exemple, quan algun client o clienta es dirigeix a mi en masculí, ells també haurien de rectificar-los si ho escolten.

Creus que manca més pedagogia i valors relacionats amb la diversitat a la nostra societat?
Si, rotundament. Falta moltíssima pedagogia i ha de començar a les escoles, de ben petits. Hi ha molta gent que creu que ser transgènere, no binaries… és una elecció. I no. Jo no vaig escollir ser com soc. Soc així i ja. La gent no ho entén i tenir-te que explicar o justificar sovint per ser qui ets o com ets és esgotador. Perquè una persona cis gènere no té necessitat de fer-ho i nosaltres si? Nosaltres som tan persones com els altres però, per la nostra realitat, estem sempre sotmeses a judicis previs i ens veiem obligades a explicar-nos moltes més vegades de les que hauríem i/o ens agradaria. Tot això s’ha de normalitzar i s’ha de començar per les escoles. I les empreses també hi tenen un paper important fent entendre a les seves plantilles que en la diversitat no hi ha res d’anormal, tot el contrari, que és una cosa que existeix des del mateix moment en què existeix la raça humana. No és nou d’ara i hi ha molta gent que es pensa que és com una moda. I no.

Què li demanaries als teus companys/es de feina per tal de millorar la inclusió i la gestió de la diversitat?
No es tracta només de respectar, que està bé. Es tracta de fer costat i ajudar a fer pedagogia amb nosaltres. És evident que les primeres interessades en fer aquesta pedagogia som les persones afectades però, per exemple, a mi em molestaria molt escoltar a una clienta o client tractant en masculí repetidament a una de les meves companyes. Jo intentaria fer-li entendre que està equivocat i, tot i que em sento molt recolzada per l’equip que m’envolta, això, a dia d’avui, no passa. Les meves companyes no els rectifiquen i et sents molt sola i, a més, pateixes perquè el client s’ofengui perquè em llegeix de manera equivocada i el rectifico, saps? Però si a mi m’ofèn profundament, que és el que passa quan em tracten en masculí, moltes vegades m’he de mossegar la llengua i fer veure que no m’afecta perquè em poden cridar l’atenció per haver estat irrespectuosa amb un client. Però… i el respecte d’ells cap a nosaltres, on queda?